Mare meva!

L’exposició Mare meva! són àvies, mares, dones amb experiència de vida. Amb nom i cognoms… i també una edat. Són les mares dels meus amics, mares “de proximitat”. Juntes sumen anys (en total, més de 2.000!), anys compartint experiència de vida, anys d’història viva de la nostra ciutat. De la plaça de la Corona a la plaça Perpinyà, del carrer Girona a l’avinguda Prat de la Riba, de Can Trullàs a la plaça de les Olles, de la plaça del Peix a la plaça de l’Església, i a la Porxada…

Aquesta exposició és un reconeixement a la seva persona, a elles, sí, com a dones. Les he buscades, les he perseguides… i totes han accedit a fer aquesta sessió fotogràfica en blanc i negre. Un blanc i negre que ens ha transportat a una època en què no existia el color: l’època en què van néixer. Però el color, justament, l’hem posat plegats, a l’hora de fer les sessions. Ens ho hem passat molt bé i el resultat transmet la dignitat de la dona, el positivisme, la força que arrosseguen i que tenen aquestes Dones, amb majúscula.

La idea surt en un sopar amb tres amics. M’expliquen que ja no tenen pare, només mare, i els dic que em faria il·lusió retratar-les, captar-les per allò que són. Per això, quan vaig decidir tirar endavant el projecte, vaig voler tenir aquest punt de complicitat amb les dones, que fossin properes a mi.

El resultat són 26 retrats de mida 30×40, positivats en paper fotogràfic, com es feia antigament. L’abans: el blanc i negre, el paper, l’analogia. L’ara: les seves cares que reflecteixen el pas del temps, la seva fermesa, la seva dignitat després de tants anys. Sota de cada retrat apareix el nom i els cognoms de cada dona. Així, d’una banda, recuperem el valor de la fotografia, i de l’altra, valorem i dignifiquem les persones grans.

En aquesta primera convocatòria he buscat la proximitat i he procurat que fossin dones majors de 85 anys (és clar, però, que com en tota regla, sempre hi ha una excepció). Pas a pas i a poc a poc aniré seguint i ampliant el projecte… això sí, sempre amb Elles!

Gràcies, Dones. Gràcies per deixar retratar la vostra dignitat.

Jordi Ribó i López

Març de 2019